El Building Information Modeling (BIM) és una metodologia de treball que engloba el desenvolupament integral d’un projecte constructiu, incloent-hi les instal·lacions existents en un edifici: elèctriques, de gas, fontaneria, sanejament, ventilació o climatització, entre d’altres. És potser l’àmbit més desconegut en l’aplicació d’aquesta metodologia, però no menys important. Ens explica més detalls en aquesta entrevista Roger Beaumont, expert en la coordinació BIM de projectes d’instal·lacions d’edificació, ferroviaris i d’obra civil i docent d’aquesta especialitat al màster Open BIM en Desenvolupament i Gestió de Projectes.
- Quins avantatges tècnics ens ofereix projectar i executar les instal·lacions d’un edifici seguint la metodologia BIM?
Parafrasejant Monty Python: “ningú espera la Inquisició BIM”. Seguint la metodologia BIM, els avantatges es trobaran en l’alta definició dels dissenys constructius abans de començar l’obra, la possibilitat d’escollir solucions tècniques sabent els costos econòmics d’instal·lació i manteniment i el retorn de la inversió, la sostenibilitat i el confort que aporta cadascuna a l’usuari, i una desviació del pressupost i dels terminis de construcció gairebé irrellevant, comparada amb els projectes que se solen fer sense metodologia BIM. Però voldria advertir que entre l’adquisició d’un software BIM i la realització d’un projecte amb metodologia BIM passaran mesos de treball dur. Per a un despatx d’enginyeria d’instal·lacions, la conversió és molt exigent; temps, diners i esforç de l’equip. Cal assumir que l’objectiu d’aquesta metodologia és aconseguir fer projectes molt més coherents i complets, amb els quals l’execució de l’obra sigui el més eficient i previsible possible. Una frase habitual era “això ja es definirà a l’obra”. BIM és absolutament el contrari.
- Més enllà de la millora en l’eficiència en temps i costos, quines altres millores ens aporta pel que fa a la coordinació d’equips?
La millora en l’eficiència en temps i costos s’assoleix amb una coordinació d’equips eficaç. Les enginyeries ja no són ateliers artesanals, tendeixen a convertir-se en empreses IT: Cada vegada més volum de dades que s’actualitzen cada cop més de pressa, terminis més curts i qualitats més exigents, més competència i diversos projectes en marxa simultàniament. Treballar sota els criteris de metodologia BIM demana més comunicació, cooperació i col·laboració entre els membres de l’equip i entre els equips que formen part del projecte. Especialment, l’equip d’instal·lacions ara té més informació i més canals de comunicació per desenvolupar la seva feina i poder modificar o fer correccions com més aviat millor, evitant demores que provoquen refer el treball i hores consumides en objectius sense valor afegit.
- Quins són els softwares més utilitzats?
Actualment, el software més utilitzat és el de creació de contingut BIM, que consta de geometria 3D i informació associada a objectes 3D, que tenen un cost pel seu ús, i els visors de models BIM ja generats, que hi ha open-source i també propietari, és a dir, dissenyat i comercialitzat per una empresa privada.
- Apostar pel BIM en instal·lacions és apostar també per l’eficiència energètica?
No diria que hi ha una relació directa, però si la finalitat és aconseguir un edifici o construcció sostenible i energèticament eficient, dissenyar-ho amb metodologia BIM us permetrà obtenir la solució més sostenible possible. L’estat de la tècnica actual encara no ha aconseguit un diàleg fluid entre el software de generació de contingut BIM i el software de simulació energètica. Segons amb quin software vas generar el teu model BIM i com ho vas fer, aquest model podrà ser interpretat millor per un programari de simulació que un altre. Una simulació de llum artificial, una anàlisi tèrmica, un estudi dels fluxos d’aire interior… hi ha molts tipus de simulació possible, molts tipus de software i cal conèixer quin s’usarà i com s’ha construït el model BIM perquè el resultat sigui fiable. De fet, aquesta interoperabilitat entre softwares és un dels grans cavalls de batalla al món BIM actualment, molts desenvolupadors i institucions supragovernamentals inverteixen coneixements i recursos en què aquesta interoperabilitat sigui cada vegada més amigable i homogènia.
- Com afecta l’ús del BIM al posterior manteniment de les instal·lacions?
Bé, doncs el carro BIM també està llençat per un altre cavall de batalla: La interoperabilitat entre el model BIM i els softwares de manteniment, que al mercat els anomenen CAFM, CMMS (GMAO en espanyol), IWMS i altres. Molta inversió i investigació en l’actualitat concentrada en aquesta interoperabilitat, però com en el cas de la simulació energètica, no es pot dir que sigui gaire fluida. És evident, tanmateix, que disposar d’una representació digital de les instal·lacions del teu edifici, factoria, campus, etc., amb informació actualitzada i accessible d’ubicació física, dates de revisió, garanties, números de sèrie, cabals, potències, etc., facilita la gestió del seu manteniment a nivell déu: En saber el necessari per fer el manteniment preventiu, l’estalvi en manteniment reactiu és exorbitant. A més, aporta una utilitat addicional i molt valuosa per a la gestió d’espais: L’equip de manteniment té accés a tots els espais existents, els usos, els horaris, i facilita la reserva d’espais per a usos determinats.
Un encarregat de manteniment d’una pista de gel ens va explicar l’anècdota incòmoda que mentre feien un canvi a la maquinària de la pista, un altre departament l’havia llogat a una empresa, i tots coincidiren alhora. I no es va poder fer cap de les dues activitats. Això es pot evitar amb l’ús apropiat de la metodologia BIM per part del FM.
- Quin és el grau de maduresa de la implementació BIM en el disseny i l’execució d’instal·lacions?
Em temo que de les tres branques de l’edificació (arquitectura, estructures i instal·lacions), la d’instal·lacions és la que més li queda per recórrer. Això penso que es deu a com s’han desenvolupat els projectes d’instal·lacions els darrers anys, on la velocitat i el baix cost han estat els valors més buscats. L’arribada del BIM impacta de ple en aquest paradigma, ja que és impossible fer un projecte a BIM tan ràpid i barat com en Autocad, diguin el que diguin. Simplement, el que en un passadís representat per dues línies era un conducte (és a dir, una altra línia), ara es representa en un passadís amb les seves bigues, passos laterals, alçades de fals sostre, amb un element tridimensional amb gruix, material, alçada, que ha d’esquivar altres objectes presents. I, a més, cal afegir infinitat de paràmetres aleatoris a criteri del client, altres necessaris per a la gestió del model, etc. Però aquestes exigències que requereixen més temps a la taula del dissenyador, ja no cal solucionar-les a la caseta d’obra. Aquest és el quid. Tot i que em sembla que el sector encara no ha assimilat aquest canvi de paradigma.
- Com abordeu aquesta especialitat des del màster Open BIM en Desenvolupament i Gestió de Projectes de la UPC School?
Un dels principals conceptes que aquest màster intenta transmetre als alumnes amb la intenció que ells facin proselitisme, és que software BIM no és metodologia BIM. Així que l’enfocament per a les instal·lacions és orgànic en el sentit que el titulat en el màster sigui conscient que hi ha maneres de treballar que no són compatibles amb la metolodologia BIM, ja que aquest és el mateix propòsit de la metodologia: Reduir els costos i els terminis derivats de la manca de definició en els projectes. Encara que tripliquis el temps de disseny d’un projecte, i els honoraris que se’n derivin, la quantitat serà irrellevant comparat amb el cost que t’estalvies si haguessis de fer reunions a l’obra, setmana rere setmana, decidint solucions, enviant e-mails, trucades a les instal·ladores, retrets del client, etc., per no haver triplicat aquest temps a la fase de disseny.
Els alumnes que fan aquest màster pot ser que no tinguin cap coneixement de metodologia BIM, alguns hauran fet un curs, hauran replicat algun tutorial de youtube, altres tindran alguna experiència, i alguns són autèntics experts que volen aprofundir. L’objectiu és oferir una formació integral i completa, una visió global de la metodologia, les seves aplicacions, possibilitats i restriccions, amb els avantatges i els inconvenients que ens trobem en el dia a dia al mercat actual, perquè el titulat pugui arribar al mercat amb els criteris ben definits i pugui ajudar qualsevol empresa a treballar BIM de la manera més satisfactòria possible.
- Pots destacar-nos algun cas d’èxit de modelatge BIM en instal·lacions?
Sent freelance, em va arribar l’oportunitat de fer en metodologia BIM el projecte executiu d’un nou edifici per a les dependències del cos de Bombers de Solsona, a la província de Lleida, que incloïa la reforma total de les cotxeres existents, en servei des del 1983. Vaig muntar un petit equip coordinat: una part, de nacionalitat italiana, va modelar l’arquitectura i una altra part vam modelar les instal·lacions, dividint-nos la càrrega de treball i vigilant la coherència del projecte. Amb un disseny arquitectònic modern, es va plantejar un disseny sostenible i confortable per als usuaris finals, els bombers, les necessitats dels quals van estar sempre presents a la nostra feina (descans, gimnàs, menjador, vestuaris, cotxeres…). Es van modelar, mesurar i pressupostar tots els materials de cada instal·lació (fontaneria, sanejament, ventilació i climatització, electricitat, enllumenat, telecomunicacions, seguretat, etc.). Es van fer anàlisis d’interferències periòdicament i el projecte es va lliurar en format de codi obert “ifc” i en plànols 2D exportats directament del model. Com en tots els projectes, van sorgir problemes inesperats: Concretament, recordo amb horror la fase de l’exportació a “ifc”, requisit contractual del projecte; va ser frustrant, ja estava tot fet, només ens quedava aquest pas i no ho aconseguíem satisfactòriament. Si no ho obteníem, tota la feina era inútil, estàvem invertint hores en un procés aparentment senzill, no es podia facturar sense aquest format. Gairebé vaig plorar. Però al final, va sortir i estic força orgullós d’aquest projecte.