Javier Maquirriain, consultor sènior a Minsait amb expertesa en estratègia, govern de la dada i innovació, i Jordi Ponsa, responsable d’Estratègia i Govern de la Dada a la mateixa consultora, dirigeixen la primera edició del postgrau en Estratègia i Governança de Dades, la nova aposta formativa de la UPC School per al curs vinent 2023-2024. Ens expliquen més detalls de les organitzacions data driven i de les novetats d’aquest postgrau en aquesta entrevista.
- Com ha impactat la transformació digital en el model de gestió de les empreses?
La transformació digital ha posat de manifest el valor que aporta la tecnologia a les empreses i administracions públiques, tant per simplificar o automatitzar processos com per plantejar noves maneres de treballar. Una de les principals palanques de la transformació digital és precisament la dada, pel valor que pot aportar, encara que per això cal preparar les organitzacions adequadament per poder extreure’n tot el valor.
- En aquest sentit, cada vegada es parla més d’organitzacions data driven. Quines característiques han de complir per ser considerades així?
En poques paraules, una organització data driven és aquella que té la capacitat de prendre les decisions recolzades en les dades. Això implica que ha de tenir les dades disponibles per a tots els usuaris, que aquestes han de ser fiables (qualitat), conegudes (explicades clarament), localitzables (diccionari de dades) i accessibles (democratització de la dada).
- Aquelles que encara no estiguin immerses en aquest procés de transformació, quina estratègia han de seguir per consolidar bé la continuïtat?
Moltes organitzacions han fet passos en un ús més intensiu de la dada, en la posada en marxa de plataformes big data, o en el desenvolupament d’analítica avançada i IA, però amb un grau d’èxit diferent. Per garantir l’èxit en un procés de transformació d’aquest tipus, cal començar per definir una estratègia, en la qual es defineixin clarament els objectius que té l’organització i en què s’estableixin els passos a fer en tots els àmbits. No és un repte tecnològic sinó global a tota l’organització, ja que inclou aspectes culturals, organitzatius, de negoci, etc.
- Quins beneficis obtindran les empreses que optin per un model de negoci orientat a la dada?
Hi ha diversos beneficis en una organització orientada a la dada. El primer és aconseguir que tots parlin el mateix llenguatge pel que fa a les dades. És a dir, que no hi hagi discrepàncies en el valor dels principals indicadors de la companyia. Per exemple, l’import de les vendes d’una companyia pot tenir diferents visions (amb impostos o sense, amb comissions o sense, o amb altres paràmetres) i totes són vàlides, però han d’estar correctament classificades i descrites perquè tota l’organització parli del mateix.
Un altre gran benefici, sens dubte el de més potencial, és posar a disposició de tots els usuaris dades fiables i accessibles per a la presa de decisions. I quan parlem de presa de decisions no és necessàriament les grans decisions de companyia, sinó aquelles petites decisions que moltíssimes persones de l’organització prenen al seu dia a dia, amb dades més fiables, de manera més eficient i, si es treballa l’eix cultural, amb millors tècniques d’anàlisi que ens permeten conèixer amb més precisió el comportament dels clients o de les vendes.
Arran dels beneficis esmentats que la correcta gestió i explotació de la dada puguin aportar, es poden obtenir grans impactes en l’operativa de negoci d’una companyia. Per exemple, les dades ens permeten entendre millor el comportament i les necessitats dels clients, afavorir vendes creuades, detectar sobrecostos, identificar noves oportunitats de mercat… Però addicionalment, els enfocaments actuals permeten, no només recolzar-se en la dada, sinó formar models de negoci basats en la informació i tractar les dades com un actiu més. Actualment, són innombrables les organitzacions natives digitals o que basen el seu model de negoci en aquests “productes de dades”.
- Es parla molt de big data o intel·ligència artificial. Són necessaris per conformar una organització data driven?
El big data o la intel·ligència artificial s’han pres com a objectius per a moltes organitzacions, quan en realitat són un mitjà. És a dir, per convertir-se en una organització data driven es pot fer servir les tecnologies big data, si té sentit en aquesta organització (ja que hi ha altres estratègies que poden ser tant o més vàlides), o aplicar intel·ligència artificial per optimitzar processos o incrementar vendes (per exemple), però ha d’anar acompanyat d’una estratègia (què es vol aconseguir, quins objectius es persegueixen) i d’una gestió adequada de les dades (el govern de la dada ha d’habilitar les dades perquè siguin usades adequadament en els processos analítics o d’intel·ligència artificial).
- El mes de novembre posareu en marxa la primera edició del nou postgrau en Estratègia i Governança de les Dades. Per què decidiu liderar aquesta aposta formativa?
El món de la dada està evolucionant de forma vertiginosa en els darrers anys, i hi ha pocs professionals qualificats al mercat per poder atendre les necessitats que estan apareixent. I ho hem viscut a les nostres pròpies carns: la nostra companyia, Minsait, ha multiplicat per 3 el nombre de professionals dedicats a aquestes funcions en el darrer any i mig, i esperem continuar creixent per la necessitat que tenen els nostres clients, de tots els sectors d’activitat. No hi ha molta formació en aquest àmbit, per la qual cosa ens decidim a crear aquest postgrau per formar nous professionals i ajudar a cobrir la gran demanda esperada al mercat.
També és veritat que ens agrada molt el que fem, i això ens ha ajudat a fer aquest pas en què esperem transmetre la nostra passió per aquest apassionant món.
- Per què un professional que estigui decidint especialitzar-se en aquesta àrea en expansió hauria de triar aquest postgrau de la UPC? Quines noves skills aconseguirà?
Un professional que conegui aquest món sap el potencial que té. El postgrau pretén dotar les persones que hi participin d’una visió holística de la dada: des del que és definir una estratègia de la dada, a quines tecnologies ho suporten (sense entrar en detalls tècnics), passant per la cultura de la dada, dels processos de transformació necessaris, l’ús i l’explotació de les dades (business intelligence o intel·ligència artificial). Tot des d’una perspectiva funcional, ja que no volem formar data scientists, per exemple, sinó persones que entenguin el món de la dada i sàpiguen preparar les organitzacions per convertir-se en data driven.
- En què consistirà el projecte final de postgrau?
Tenim la sort d’impartir contingut i comptar amb professors experts en àmbits molt diversos. És per això que al projecte de final de postgrau busquem que els alumnes s’especialitzin en les temàtiques que més els hagin interessat o que creguin que més impacte puguin tenir en el seu desenvolupament laboral. La temàtica és de lliure elecció, encara que sempre donarem ajuts i directrius per als que no ho tinguin tan clar. En aquest projecte es poden plantejar temes transversals com pot ser un pla director de dades en una organització (per exemple, de l’empresa on treballa un alumne) a proposar temes més concrets com poden ser l’aplicació de certes estratègies d’explotació de dades, de canvi cultural en una organització, etc.
- Quines empreses capdavanteres participen en el postgrau i quin valor afegit aporten?
De moment, a més de Minsait, que és la primera consultora tecnològica d’Espanya, també comptarem amb un dels màxims responsables d’intel·ligència artificial de Capgemini, i amb les companyies líders d’eines de govern de la dada (Collibra i Informatica) per disposar d’una visió de com treballen aquestes eines. Addicionalment, estem ultimant la col·laboració d’experts conferenciants que siguin referents en el seu àmbit d’especialització per exposar els millors casos d’èxit i tendències actuals aplicades a projectes reals.