Carolina López i Maria Pagès són les directores acadèmiques del nou màster de formació permanent en Digital Animation and Emerging Technologies. En aquesta entrevista, ens donen més detalls de la formació i del present i futur de l’animació. Carolina López és llicenciada en Belles Arts per la UB i en Cinema d’Animació pel West Surrey College of Art and Design de Farnham (Anglaterra). Directora d’Animac i comissària d’ANIMARIO, acumula més de 30 anys d’experiència en animació, camp on ha desenvolupat tasques de creació, realització i producció executiva per a projectes independents, televisió i publicitat, tant a Espanya com als EUA. Maria Pagès és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UAB i Doctora en Animació per BAU UVic-UCC. El seu treball de recerca sobre el cinema d’animació l’ha portada a publicar diversos llibres i revistes científiques, i a participar en diferents fòrums d’animació espanyola.
- Quin pes ocupen l’animació i els efectes visuals en la indústria audiovisual espanyola?
MP: A la indústria de l’entreteniment, l’animació ha estat un element bàsic durant dècades, però amb l’augment de les plataformes de transmissió digital i la demanda creixent de contingut, l’ús de l’animació ha augmentat. L’animació i els efectes visuals representen el 20% dels llocs de treball de la indústria audiovisual espanyola, amb una facturació anual de 900 milions d’euros el 2021, segons l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX). A més, produeix el 9% dels ingressos totals del sector nacional, amb una facturació de 900 milions d’euros.
CL: La indústria de l’animació i la dels efectes visuals, tot i ser dos sectors diferents, comparteixen professionals i artistes de l’entorn de l’animació. El sector dels efectes visuals ocupa un important paper quant a serveis a tercers, ja que la pràctica totalitat de les produccions de cinema, publicitat i d’altres audiovisuals ho necessiten en un grau o un altre. El sector de l’animació, tot i que també pot oferir serveis a tercers (animar pel·lícules i sèries per altres països), és creadora de continguts amb IP’s (Intellectual Property) pròpies, tan importants com, per exemple Pocoyó o Les Tres Bessones, distribuïts a 150 i 140 països, respectivament. En aquest sentit, a més del volum de producció, és interessant saber que el sector de l’animació a Catalunya i Espanya té, d’entrada, la vocació més internacional del sector audiovisual. La majoria de les nostres produccions actuals són coproduccions amb altres països i un cop finalitzats tenen una distribució comercial més internacional que la resta de pel·lícules del nostre territori. És destacable, d’altra banda, que l’animació catalana i espanyola té una visió 360, i a partir d’ IP’s pròpies, es preocupa per la seva explotació en productes transmèdia, merchandising, etc. Tot i que la indústria de l’animació a Espanya es dirigeix majoritàriament al públic infantil (i això és una tendència global) també hi ha productores (a Catalunya i Espanya) que creen sèries i pel·lícules d’animació per a un públic jove i adult. La nostra indústria és important en el context europeu i internacional, no només sota el prisma de volum de producció, sinó també, i molt important, el creatiu. Un film com Robot Dreams, tot i ser una producció ‘petita’ per als estàndards americans, ha estat nominada als premis Oscar, al costat de grans produccions. Fets com aquest donen visibilitat a la nostra indústria a escala global. Els nostres animadors i animadores, a més de treballar en la nostra indústria, també ocupen llocs de treball rellevants internacionalment.
- Com afectarà la demanda creixent del públic per experiències visuals més impactants i immersives en l’especialització dels professionals de l’animació?
MP: El futur de l’animació està en constant evolució, sobretot amb la inclusió de les tecnologies emergents en el procés de narració d’una història. La Realitat Virtual (RV) és una d’aquestes tecnologies, que permet als usuaris experimentar un ambient en tres dimensions submergint-s’hi completament i explorant un món virtual des de qualsevol angle. Amb l’auge de la realitat virtual, augmentada i mixta, la demanda d’animacions s’està incrementant tant per a videojocs i instal·lacions com per a publicitat i màrqueting.
CL: Ja és el present a la indústria. Les tecnologies avancen tan ràpidament que hi ha poca oferta formativa que estigui al dia de les necessitats de la indústria. D’altra banda, es necessiten espais on poder desenvolupar noves creativitats amb noves eines.
- El febrer de 2025 es posarà en marxa la primera edició del màster en Digital Animation and Emerging Technologies. Amb quins objectius poseu en marxa aquesta aposta formativa?
MP: Aquest màster busca expandir les possibilitats creatives de l’animació, tot aprenent a combinar eines tradicionals i tecnologies emergents. El programa busca millorar les capacitats en les diferents fases del procés de produir una animació: guió, disseny de personatges i animació principalment.
CL: L’objectiu és millorar les aptituds i les tècniques d’animació tradicionals (2D i 3D) i saber adaptar-les al nou context tecnològic. El fet que la metodologia sigui fer un curt d’animació, per una banda, farà més eficient i atractiu l’aprenentatge i, per l’altra, es reproduirà la manera de treballar en la indústria a través dels processos i softwares habituals en les produccions professionals, de la mà de professionals en actiu que guiaran les produccions dels estudiants. En aquests projectes, es busca també convidar a desenvolupar la creativitat i les visions pròpies tant narratives com visuals.
- Per què un professional que desitgi especialitzar-se en aquest camp hauria de triar aquesta formació?
MP: Una de les raons per les quals val la pena especialitzar-se en tecnologies emergents és per implementar els coneixements de tecnologies emergents a noves pipelines en produccions pròpies o per a empreses.
CL: Perquè tot i que hi ha moltes formacions en animació 3D i 2D, aquesta uneix com cap d’elles creativitat i tecnologia. El Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC compta amb els recursos necessaris per fer-ho possible, com ara un plató per a motion capture, softwares que són l’estàndard de la indústria i I+D per estar al dia dels darrers avenços tecnològics.
- El plat fort és la producció d’un curtmetratge d’animació que desenvolupen els alumnes al llarg de l’experiència formativa. D’on surt aquesta idea i com es desenvoluparà?
MP: Ens va semblar fonamental barrejar la teoria i la pràctica, el learning by doing amb sessions magistrals. Per tant, era necessari aprendre a treballar en la preproducció, producció i postproducció d’un curt animat que s’anirà realitzant durant el màster amb les diferents assignatures i complementar el curt i els coneixements de l’alumnat amb els tallers de tecnologies emergents.
CL: Jo vaig estudiar animació a Anglaterra i quan més vaig aprendre és fent el meu propi curtmetratge, el qual, a més, va suposar la millor carta de presentació al meu futur professional. Seguim el model cada cop més instaurat a les millors escoles d’animació de món d’aprendre a partir d’una producció.
- Com s’integren les tecnologies emergents de realitat virtual (VR) i realitat augmentada (AR) al màster en general i al curtmetratge en particular?
MP: La nostra intenció és introduir uns tallers de tecnologies emergents amb professionals d’expertesa cap al final del màster, per donar opció a l’alumnat a què aquestes tecnologies donin el format final al projecte. Això significa que aquest projecte final podrà incloure animació interactiva, realitat virtual, realitat augmentada i programació artística.
CL: Amb l’acompanyament dels professionals en cada matèria, sent un màster amb pocs estudiants, aquest procés d’integració tecnològica és bastant personalitzat.
- Quins professionals del món de l’animació trobem a l’equip docent?
MP: Al màster participaran grans professionals de l’animació nacional i internacional, així com professorat doctor del Centre de la Tecnologia i la Imatge Multimèdia (UPC) amb una àmplia experiència, com ara el Lasse Loëpfe, professor del Centre que s’encarregarà dels tallers de tecnologies emergents.
CL: És fonamental, per una banda, tenir professorat amb experiència docent per fer un seguiment de tot el projecte del TFM (teòric i pràctic) i, per l’altra, la participació de grans professionals en actiu per abordar els continguts específics de la producció (rigging, il·luminació, acting…). Pedro Alpera (animador en Robot Dreams), Jordi Grangel (dissenyador de personatges a Pinocchio, de Guillermo del Toro) i Belli Ramírez (productora Pocoyó) són alguns dels professionals en actiu que formaran part de l’equip docent, al costat d’acreditats acadèmics.