Eloi Coloma, director del màster en BIM Management Steering. Building Information Modeling i Nous Models de Negoci de la UPC School, i Joan Lluís Zamora, professor del departament de Tecnologia de l’Arquitectura a l’ETSAV/UPC, ambdós membres del grup de recerca LiTA (Laboratori d’Innovació i Tecnologia a l’Arquitectura), dirigeixen la tesi doctoral de l’arquitecte Reza Zaker sobre l’impacte que té el BIM en la col·laboració entre els diferents agents que intervenen en el cicle de vida d’un projecte d’arquitectura. El projecte s’emmarca en el Programa de Doctorat de Tecnologia a l’Arquitectura, a l’Edificació i a l’Urbanisme. En el marc d’aquesta recerca, el doctorand està realitzant diversos estudis de cas, un dels quals és el projecte d’oficines promogut per Axa Real Estate destinat al futur Campus Administratiu de la Generalitat de Catalunya, al barri de la Zona Franca.
Aquest projecte, desenvolupat íntegrament amb BIM, ha arribat a la fase prèvia immediata a l’execució de les obres. Seguint les guies de disseny elaborades per l’equip intern de la promotora Hines, els contractistes principals estan desenvolupant el projecte constructiu com a pas previ a l’execució de les obres, per tal de prendre les últimes decisions al respecte emprant models digitals.
En aquest context, l’alumne Reza Zaker ha proposat experimentar amb un entorn de realitat virtual per tal de comprovar en un estudi de cas real els beneficis que pot aportar en aquesta fase. Per a fer-ho, s’ha convidat a la UTE Elecnor-Alainsa (contractista principal de l’execució de les instal·lacions), Hines (promotor delegat), CT Ingenieros (enginyeria especialitzada en models BIM) i Batlle i Roig (despatx d’arquitectura autor del projecte i director facultatiu de la seva execució) a participar en aquesta experiència.
Per a l’estudi de cas, la UPC School ha cedit les seves instal·lacions i l’equipament tecnològic necessari: dos espais de treball contigus amb dues estacions de treball, que inclouen un kit complet HTC Vive, un conjunt de projecció i una llicència del software Fuzor per a cadascun d’ells. Això ha permès als participants interactuar entre ells a través d’avatars. En el següent vídeo es pot veure l’experiència d’aquest cas d’estudi i les proves realitzades amb realitat virtual al Tech Talent Center.
En acabar l’experiència, cada assistent ha contestat un breu qüestionari sobre les seves impressions. Un cop analitzades les respostes podem concloure que tots ells van coincidir en que l’experiència va ser satisfactòria i que la realitat virtual podria ser aplicable en alguna de les seves activitats, tot i que el cost de la tecnologia necessària és encara percebuda com un obstacle a superar. Per altra part, la majoria dels participants no va trobar que els requeriments d’espai necessaris fossin una limitació i van percebre que el hardware era força còmode i fàcil d’emprar. Aquest fet suposa una millora de la percepció en relació a altres estudis de cas fets amb anterioritat amb equips més rudimentaris i una cultura digital menys consolidada.
Per tant, aquest estudi de cas ha demostrat que la realitat virtual en projectes BIM permet la visualització d’un edifici encara no construït de forma immersiva, interactuant amb el seu disseny abans de construir-lo. Això permet detectar anomalies de disseny abans de validar decisions de modificació que es donin i planificar amb menor incertesa l’execució de les obres. També permet simular processos propis de l’edifici en la seva fase d’explotació i ús com l’evacuació o el trànsit de les persones i facilitar, sens dubte, la col·laboració entre els agents implicats en cadascuna de les fases del cicle de vida de l’edifici.
La metodologia BIM es prefigura, doncs, com una eina potent, sintètica i amable per a col·laborar en els processos de validació de decisions i reducció d’incerteses que cal implementar abans de l’execució de les obres, tot afinant amb més precisió els paràmetres d’ajust de temps, cost i qualitat.