Les mesures COVID adoptades durant el passat curs escolar han motivat la creació de nous espais docents que permetin estendre, més enllà de les mesures de seguretat en època de pandèmia, els aularis des dels interiors dels edificis escolars actuals cap als espais exteriors adjacents. Aquest canvi repercuteix directament en l’estructura del model educatiu i genera la necessitat de noves infraestructures que permetin acollir noves activitats. A manera d’experiència pilot, el màster MPDA ha col·laborat per primera vegada amb dues institucions educatives per testejar la construcció de dos prototips funcionals d’aulari en entorns reals.
Els aularis semi-exteriors proporcionen un espai idoni de comunicació directa entre persones, sense pantalles ni altres filtres tecnològics, en entorns naturals. D’altra banda, han de configurar espais de trobada i docència en ambients protegits de la radiació solar i ventilats.
El màster Parametric Design in Architecture (MPDA) proporciona eines de disseny computacional per a la creació i optimització d’estructures lleugeres de baixa petjada ecològica. La construcció dels aularis s’emmarca en l’assignatura de desenvolupament de projectes d’innovació en els quals es busca integrar eficiència tecnològica, sostenibilitat i viabilitat econòmica en projectes reals que puguin impactar positivament.
Els aularis construïts estan dissenyats amb eines digitals que permeten un ús intensiu de la geometria per reduir l’energia i el pes de les estructures, i es fabriquen mitjançant màquines de control numèric que permeten una producció ràpida, eficient i prefabricada.
La primera estructura, Zollinger, és una closca de biguetes de contraxapat i angulars metàl·lics inspirada en el sistema austríac de construcció creat per Friedrich Zolllinger a principis de segle XX. El sistema té la bellesa de poder construir grans llums mitjançant elements curts units de forma recíproca. Aquestes peces són fàcilment manipulables en obra i transportables i fabricables a partir d’elements convencionals. El valor afegit de la investigació efectuada pel programa MPDA ha estat la variació del detall i l’algoritme geomètric per a la creació de superfícies de doble curvatura de forma lliure i, per tant, més resistents i eficients i sense restriccions.
La segona estructura, 3way, és una closca reticular ultrafina de llistons de fusta amples i llargs. El sistema es basa en el traçat de 3 famílies de corbes pseudo geodèsiques sobre una superfície comuna, i que es poden construir a partir de llistons completament rectes sense cap minva. La tecnologia de fabricació és molt senzilla i resideix en la definició exacta dels forats a les interseccions. El programa MPDA ha permès l’optimització del posicionament de les corbes.
En ambdós casos, els grups d’estudiants van seguir un programa de revisions contínues d’experts internacionals sobre disseny estructural, construcció amb fusta, geometria computacional i patronatge de membranes. Els estudiants van resoldre ells mateixos tots els processos de disseny, fabricació numèrica i construcció.
Direcció acadèmica: Gerard Bertomeu, Pep Tornabell, Ramon Sastre, Enrique Soriano.
Experts internacionals: Julian Lienhard, Dragos Naicu, Anna Bauer, Ángel Antequera, Alberto Pugnale, Almudena Majano, Antonio Lara, Ton Miserachs.
Estudiants: Jorge Adrian Martorell, Christian Merhej, Rudy Riachy, Alberto Sadun, Marc Serra, Alex Solà, Aitor Vadillo, Luis Ángel Garcia, Khalifa Alkhazriji, Ángel Barrón, Dalia Ezzeddine, Danny Vallejo, Ehsan Naguib, Weston Porter.