El conferenciant va ser presentat per Miquel Barceló, director del programa de la UPC School Executive MBI (Master in Business Innovation), que va recordar com, fa deu anys, des del govern de la Generalitat “es va apostar per impulsar polítiques públiques que afavorissin la creació d’una xarxa de centres tecnològics d’excel·lència. L’ICFO és una d’aquestes institucions”. Al capdavant d’aquest projecte hi havia Andreu Mas-Colell, en aquells moments conseller d’Universitats. “Van coincidir en la voluntat de dur a terme determinades polítiques científiques amb les persones capaces de tirar-les endavant”, va afegir Barceló.
Holanda, Israel, Finlàndia, Alemanya o Suïssa són exemples de països que s’han respost afirmativament a la pregunta de si volien invertir en una economia basada en l’alta tecnologia. Altres, con Noruega, hi han renunciat, a causa de les grans reserves de petroli i a la riquesa que això els hi suposa, en el cas concret d’aquest país bàltic. Torner ha donat una llarga llista de raons per les quals un país pot estar interessat per apostar per l’R+D+i. “Suposa un avenç en el coneixement, la difusió d’aquest coneixement, millora la reputació nacional, la defensa i la seguretat, i també hi ha interessos estratègics, de desafiament social, de foment de la innovació i de creació de riquesa“. També ha matisat dues creences àmpliament difoses i que considera expectatives errònies: “No és possible crear valor de manera sostenible a partir de la creativitat però sense coneixement, i tampoc no és fàcil copiar coses difícils, com molta gent es pensa”.
A la recerca de coneixements i tecnologies “de frontera”
Una societat innovadora ideal ha de complir determinades premisses, segons Torner. D’una banda, ha de disposar d’instruments de producció; d’altra, la innovació et permet gaudir del fruit de l’esforç. Una societat així “promou fermament la iniciativa, i assegura els drets individuals i col·lectius; a més, atorga responsabilitats en base a la competència i el mèrit”. D’aquesta manera, aquesta societat de l’excel·lència “crea, lidera, desenvolupa, adapta i explota coneixements i tecnologies de frontera”. Aquesta “frontera” va estar molt present en tot el discurs de Torner: “Hem de saber quins són els límits del coneixement, què sabem i què no, o qui són les persones o les institucions de referència en determinats àmbits”.
Sota “l’empar de Mas-Colell”, segons Torner, al voltant de l’any 2000 es van crear a Catalunya 40 centres de recerca al més alt nivell. El director de l’ICFO va detallar quines són les característiques que defineixen la majoria d’aquests centres. “Els ingredients que fan que siguin útils i sostenibles són, d’una banda, una certa autonomia i governança. També una determinada massa crítica; la seva flexibilitat i adaptabilitat, així com uns òrgans de govern responsables”.