Carles Rúa i August Casanovas: "Disrupcions tan potents com la conducció autònoma ja són a l'abast del sector logístic. S'obren enormes oportunitats per als seus professionals"
25-05-2022
Carles Rua , cap de projectes estratègics i innovació al Port de Barcelona, i August Casanovas , enginyer industrial i soci fundador de l'Institut Lean Managament, dirigeixen conjuntament el màster Executive en Supply Chain Management. Operacions i Logística de la UPC School. En aquesta entrevista ens exposen tendències i nous reptes al sector logístic, un dels principals motors econòmics. Sostenibilitat, digitalització i nous models de negoci disruptius, algunes de les claus del nou escenari per a aquest sector.
El transport i la logística són sectors estratègics per a la nostra economia. Quines són les xifres que ens situen davant la importància d'aquest sector?
Posem sobre a taula algunes xifres extretes de l'Observatori de la Logística de Catalunya en la seva darrera edició de 2020. El transport i la logística representen un 14% de l'economia catalana, amb més de 25.000 empreses i ocupa a més de 125.000 persones. Es realitzen anualment més de 20 milions d'operacions de transport i es disposa de més de 8,2 milions de metres quadrats útils de magatzem.
A més, l'àrea metropolitana de Barcelona disposa de la concentració d'infraestructures logístiques més important de la Mediterrània i de tot el sud d'Europa: tenim el primer port mediterrani pel que fa al valor de la mercaderia manipulada, un aeroport intercontinental, serveis ferroviaris d'alta velocitat, grans autopistes de connexió i alguns dels polígons i zones logístiques més dinàmiques del continent.
La crisi global sanitària de la Covid-19 va suposar un canvi radical en el funcionament del nostre estil de vida. Quins canvis han impactat en la cadena de subministrament i quines seran les tendències de futur?
De fet, la logística va superar força bé les primeres etapes de la pandèmia. En els pitjors moments del tancament, els supermercats continuaven disposant de productes i el subministrament no va fallar. A la crisi sanitària, però, s'ha sumat altres crisis que ja existien, però que la pandèmia ha fet sortir a la llum: parlem, per exemple, de la crisi econòmica, que alguns sectors encara pateixen des del 2008 o de la crisi de materials (escassetat de matèries primeres com les terres rares o de semielaborats com els semiconductors que han llastrat la producció industrial). També la crisi energètica, amb un increment dramàtic del preu de l'electricitat i els combustibles, o la crisi geoestratègica, la pitjor cara de la qual podem veure ara a la guerra entre Rússia i Ucraïna.
La suma de totes aquestes crisis sí que està afectant, i molt, el sector logístic, incrementant la incertesa, reduint la fiabilitat i incrementant els costos logístics. Les empreses han canviat les estratègies de les seves cadenes de subministrament, tornar-se més àgils i resilients per poder fer front a la situació actual. El vaticini és que les disrupcions continuaran i que la nova normalitat obliga a un nou redisseny de les cadenes per fer front, de manera sistemàtica, a la incertesa.
Com s'estan integrant les noves tecnologies disruptives en la logística i quins reptes en digitalització tenim al davant?
Ens trobem en un moment apassionant. La robotització, la intel·ligència artificial, el machine learning , l'automatització, la realitat virtual i augmentada... Totes aquestes tecnologies són avui a l'abast de les cadenes de subministrament. Hem de pensar que, tecnològicament, disrupcions tan potents com la conducció autònoma són ja una realitat, que no pas legal. Als Estats Units, Wallmart està fent repartiment amb furgonetes sense conductor. A Noruega s'ha botat el primer vaixell autònom. Els vehicles autònoms de repartiment urbà comencen a ser visibles en algunes ciutats. L'ús de drons aeris per repartiment també.
Totes aquestes innovacions generen un canvi d'escenari sobre el qual les empreses de transport i logística han de reflexionar i reflexionar profundament, ja que la seva supervivència pot dependre d'encertar-la en la seva aposta innovadora.
Quins són els desafiaments clau per aconseguir un model logístic cada cop més sostenible?
El sector del transport és un usuari intensiu dels combustibles fòssils. La transició energètica ha de revolucionar el món de la logística, pel fet que hem de reconèixer que és un dels principals contaminants i emissors de gasos d'efecte hivernacle, especialment el transport per carretera. Comença a haver-hi alternatives en alguns àmbits, per exemple el vehicle elèctric per repartiment i per la darrera milla. Per al transport de llarga distància (camió, vaixell, avió) encara no té una alternativa clara. Es parla de l'hidrogen o dels seus portadors (amoníac o metanol) com a solució a llarg termini, amb combustibles de transició com el gas natural liquat o el gas comprimit o els biocombustibles. El canvi a combustibles més nets i un major ús de la intermodalitat (ferroviària i marítima com a modes més sostenibles) han de permetre la sostenibilitat del sector.
El sector està trobant al mercat el talent especialitzat que necessita per donar resposta a tots aquests reptes?
Els estudis que hem realitzat al Port de Barcelona mostren que no. Hi ha un gap entre les necessitats del mercat i l'oferta formativa. Això succeeix a tots els nivells, per això, empreses i institucions estem fent un esforç els darrers anys per tal de proporcionar una formació adaptada. Especialment rellevant és proporcionar formació en les noves tecnologies aplicades al transport i la logística com ara la realitat augmentada, la robotització de magatzems, el transport autònom, la sostenibilitat del transport, la digitalització... Catalunya és molt competitiva en l'àmbit logístic, però si no adaptem els currículums formatius a la nova realitat perdrem força.
Fins a quin punt el sector de la logística i el transport és una oportunitat de projecció professional?
Fa anys, amb la globalització, la logística va convertir-se en el motor de creixement de les empreses: el que es fabrica en altres països s'ha de transportar fins als punts de consum. El creixement del comerç electrònic i els desafiaments que representa especialment en la distribució de la darrera milla han rellançat la seva importància. I ara, els dos darrers, anys, la pandèmia i els successius esdeveniments i disruptius que han succeït (incident de l'Even Given a Suez, congestió en els ports americans i xinesos, multiplicació dels preus dels nòlits, la guerra entre Rússia i Ucraïna, etc.) han posat en alerta les cadenes de subministrament a tot el món. En els pròxims anys veurem una revolució en el món del transport: ja tenim furgonetes autònomes fent repartiment als Estats Units, robots per fer lliurament de productes a domicili, drons, vaixells autònoms navegant, etc. Potser a algú li pot semblar ciència-ficció, però tot això són realitats avui en dia, i aquestes tecnologies es popularitzaran en pocs anys. Tot això ha de veure's com una oportunitat. Estem davant d'un sector dinàmic, amb necessitat de nous professionals i nous lideratges. Hi ha una forta demanda a tots els nivells, des de personal amb coneixements per operar magatzems i poder realitzar-ne la manutenció fins a directius de grans corporacions, i també des de conductors a desenvolupadors de cadenes logístiques.
Al mes d'octubre posareu en marxa la 22a edició del màster Executive en Supply Chain Management. Operacions i Logística. Com ha evolucionat al màster al llarg d'aquesta àmplia trajectòria?
El màster ha evolucionat molt en aquests anys, com no pot ser d'una altra manera. Mai hem repetit el temari de forma completa d'un any al següent. Sempre ens hem anat adaptant a les necessitats de les empreses. Per fer-ho, disposem d'un consell consultiu format per directius d'importants empreses del sector que ens assessora a l'hora de definir els continguts de cada edició i, especialment en els darreres anys en els quals hi ha hagut un canvi significatiu a l'entorn. Hem hagut d'esforçar-nos per estar a l'altura de les noves demandes del sector.
Quin valor diferencial aporta? Què es trobaran els professionals que decideixen especialitzar-se amb aquest màster de la UPC?
El màster és un màster dissenyat per professionals, impartit per professionals i dirigit a professionals. Intentem donar una visió integral i estratègica de la cadena de subministrament, explorant els nous models de negoci que s'estan implantant al sector així com les noves tecnologies. Intentem crear una relació de col·laboració entre els docents i els alumnes de manera que es produeixi no sols una transmissió de continguts sinó també una transmissió de coneixement i, molt important, d'experiència, què és molt més difícil, però a la vegada molt més enriquidor. Per això, tot el personal docent són professionals amb amplis coneixements de la realitat sectorial, perquè el més important és que puguin intercanviar les seves experiències vitals amb els estudiants.
També combinem d'una forma correcta la teoria, els exercicis pràctics, l'anàlisi de casos i les visites a empreses rellevants. Per exemple, les sessions per explicar el transport marítim les realitzem en col·laboració amb l'Escola Europea de Transport Intermodal a bord d'un vaixell ro-pax, les sessions més estratègiques de la cadena de subministrament les realitzen professionals d'Accenture, una de les grans empreses de consultoria en l'àmbit de la logística, determinats aspectes d'aprovisionament i distribució els expliquen experts de la Universitat de Cranfield, probablement la més reconeguda a escala europea en supply chain management , i així podríem seguir...
